Història
L'església va ser una donació de Laura de Cervelló als nous pobladors d'Oropesa a la Primera Carta Pobla del 1589. Es tractava d'un edifici, que solia ser hostal, perquè els feligresos poguessin fer el culte dins de les muralles, i no tenir-ne de desplaçar-se a l'església vella situada a Morro de Gos.
La ganiveta de 1795 de Cavanilles no mostra cap campanar. El gravat francès del 1811 tampoc.
Segons Pedro Ruiz Palomero, el campanar és una torre adossada fora de l'església, l'accés de la qual també és extern a la pròpia església. Aquest accés va ser construït el 1880, i coexistia amb un altre interior des de la Casa Abadia, tots dos a nivell del primer pis de la torre. La planta baixa del campanar era la sagristia de l'Església, aïllada i separada de la torre per tancament superior. El mateix autor assegura que la campana més antiga data del 1843.
El primer vol de campanes data del 1868, després de la caiguda d'Isabel II, just l'1 d'octubre del 1868 (AP-5 41 ra 42r).
El 1872 es recompon teulada i pis del campanar.
El 7 de març del 1880 el capellà sol·licita a l'Ajuntament que obri la porta exterior de la torre i es faci l'escala d'obra, a càrrec de la partida de beneficència. (AP-17 5r)
El 1914 nova obra per l'estat de ruïna del campanar.
El 14 d'abril del 1931, abandona el país Alfons XII sense abdicar, i es proclama la República. Fins al 20 de juny segueix d'alcalde Victorino Llorens Albella, i el 2 de maig de 1931 s'acorda ple arreglar el campanar i dotar-lo d'un rellotge de torre. (AP-58 31r)
Després de la constitució del nou Ajuntament, passa a ser alcalde Adolfo Segarra Llorens. Que ho serà fins a 1936. Al Ple de 30 de juliol de 1932 es presenta la memòria, els plànols i el pressupost per a la reforma del campanar per a la instal·lació del rellotge públic. L'arquitecte va ser José Gimeno Almela. L'alcalde Adolfo Segarra Llorens, i els regidors, Manuel Vidal Ortiz, Pere Clariach Llorens, Manuel Moreno Llorens, Vicent Saura Ripollès, Adolfo Cova Pitarch, Marcel·lí Blasco Nicolau i José Ribera Claret. (AP 59 34r a 35r).
Se subhasten les obres per separat; Modesto Llorens Prades s'encarrega de l'arranjament de grava, José Cueva Pitarch era el paleta, el rellotge se subhasta a través del BOP no 111 de 15 de setembre de 1932, guanyant el Segorbino Gonzalo Tena García.
El contracte de sorra i grava per a les obres del reix està datat un agost de 1932.
Al Ple de 10 de setembre de 1932, Alcalde Adolfo Segarra Llorens, i els regidors, Manuel Vidal Ortiz, Manuel Moreno Llorens, Vicent Saura Ripollès i José Ribera Claret, s'acorda endarrerir les festes patronals per poder fer la inauguració del Grup Escolar i del nou Rellotge. (AP-59 40v.)
L'1 d'octubre de 1932 s'aporta la grava, el paleta manifesta que no s'acabarà en termini. Al Ple de 12 de novembre es dóna per instal·lat el rellotge i les festes patronals se celebraran a partir del dia 27 d'aquest mes. (AP-59 49 va 50 v)
Al Ple de 19 de novembre de 1932 es donen per acabades les obres del rellotge, però s'acorda reparar el campanar des de la nova obra d'elevació fins a terra, per esquerdes i mal estat. Alcalde Adolfo Segarra Llorens, i els regidors, Manuel Vidal Ortiz, Pere Clariach Llorens, Manuel Moreno Llorens, Vicent Saura Ripollès, Adolfo Cova Pitarch, Marcel·lí Blasco Nicolau i José Ribera Claret.(AP-60 1r)
Al Ple de 31 de desembre de 1932, els mateixos menys Clariach que no assisteix, aproven la relació final de jornals invertits en la restauració del campanar. (AP-60 5v i 6r)
Contracte per a la reforma del Campanar. Any 1933
Les nomenclatures que apareixen a l'estudi corresponen amb el número de registre per consultar-lo a l'Arxiu Municipal.
* AP: Llibre d'actes núm. – pàgines recte o vers
*CO: Contracte obra núm. – pàgines recte o vers
CCSU: Contracte subministraments núm. – pàgines recte o vers
Envia'ns fotos
En enviar confirmo que he llegit i accepto la Política de privadesa
\\\estudi creatiu & disseny web
Visita l'Arxiu Municipal
En enviar confirmo que he llegit i accepto la Política de privadesa
