Ubicada en el que aleshores va ser el nucli urbà, és una capella de petites dimensions, amb un gran fontispici, i al seu interior destaca la rajola de l'altar del segle XVIII procedent d'Alcora, i les restes d'un matacà o garita que demostren que la que en el passat va ser església estava fortificada per aixoplugar la població.

La capella va patir un atac pirata el 25 de setembre de 1619 i va quedar pràcticament destruïda. El Baró d'Orpesa (Miguel de Cervellón), va encarregar la seva restauració i la de la imatge de la verge que va romandre en un convent a València fins a la seva tornada el 1964. Es diu que aquest llarg i minuciós treball de restauració és el motiu del canvi de nom.

El campanar és un edifici construït el 1932 i conserva un rellotge en perfecte funcionament.