Torres Vigía d'Orpesa del Mar
Torre del Rei
Construïda el 1413 per ordre de Ferran I, és la torre guaita més antiga d'Orpesa. La seva obra va finalitzar el 1428, sent completada amb altres dependències al s.XVI. El 1535 Joan de Cervelló va adquirir el senyoriu d'Oropesa, que va obtenir el títol de Baronia, i va encarregar la construcció d'una torre nova, més gran, que va folrar i va deixar a dins la torre vella. S'edificava així una torre d'estil militar renaixentista que ha perdurat fins ara.
El rei Felip II va comprar la torre l'any 1568, va ser llavors quan es va començar a anomenar Torre del Rei.
Durant el setge d'Oropesa el 1811, per part de les tropes napoleòniques, la torre va patir un atac intensiu. L'edifici es va anar abandonant ia la fi del segle XX es recupera per a la població.
L´edifici actual està format per dues torres. La torre vella és de plana quadrada, està continguda a l'interior de la torre nova, i degué tenir dues plantes: la inferior és quadrada i està dividida en dues sales allargades cobertes amb voltes de canó; i de la superior no en queden restes. A l'exterior es conserva un mur barbacana i un aljub. La torre nova va forrar la vella i la seva fàbrica externa és de carreus de pedra treballada. Mesura 15,7 m d'alçada i 17,4 m d'amplada. La planta principal està dividida en dues sales comunicades per un portal d'arc de mig punt. La planta superior és una gran terrassa que permet recollir l'aigua de pluja per omplir l'aljub que hi ha a sota.
La torre disposa de troneres artillades a les dues plantes amb capacitat per defensar tot el perímetre de la torre. A més, disposa de dos garitons superiors i dues casamates adossades a sota.
La torre disposa de troneres artillades a les dues plantes amb capacitat per defensar tot el perímetre de la torre. A més, disposa de dos garitons superiors i dues casamates adossades a sota.
Torre de la Cordà
Declarada Bé d'Interès Cultural, es va alçar per auxiliar la Torre del Rei. La Torre de la Corda, també coneguda com del Barranc de la Mala Dona o de la Renegà, es va construir en pocs mesos, entre finals del 1553 i inicis del 1554, coincidint amb les altres torres la Colomera i Sant Julià.
Fou el Duc de Maqueda, virrei de València, qui manà construir les torres a Joan Bernardí de Cervelló, després que les Corts Valencianes de 1552 prenguessin l'acord de fortificar i vigilar el litoral marítim del territori davant els coninus atacs dels pirates barbarescos.
Els mestres d'obra van ser Joan de Barea, Joan de la Font i Stefano Vinon. Per a la seva construcció van fer falta calciners (es van arribar a utilitzar més de 260 cahiços de calç), fusters per a les portes i soguers per a les escales amb què pujar la torre.
La custòdia i guarda de la torre al segle XVI estava a càrrec de tres homes equipats amb arcabussos. Va disposar de talladors, soldats a cavall que recorrien el tros de costa que existia entre les diferents torres per vigilar els llocs més amagats.
La torre té forma circular i cos troncocònic. Està construïda de maçoneria i presenta un total de 8 espitlleres que l'envolten per facilitar-ne la defensa. Mesura 16m d'alçada i 5m de diàmetre. La porta de fusta és a més de 8 m del terra, orientada cap al mar, i s'hi accedia amb escales de corda. A l'interior de la torre només hi ha una sala petita, de poc més de 2 m d'ampla, per la qual es comunicava amb la coberta superior. Allí, protegida per un parapet amb troneres i sobre un paviment de maons, es feien les fogueres i els senyals de fum que avisaven la població del perill imminent.
Està ubicada a la Via Verda del Mar, sobre un penya-segat que la fa inaccessible i us permet disposar d'una connexió visual directa amb la torre Colomera al sud i la Torre del Rei al nord.
Torre de la Colomera
Té una estructura troncocònica i està construïda en maçoneria. A la part inferior posseeix una línia de troneres a doble alçada en forma de ziga-zaga i que cobreixen tot el seu perímetre. La porta d'accés es troba elevada i mirant al mar, ia la part superior hi ha les finestretes de vigilància orientades cap a tots els punts.
Extensió 1621 - Cultura
Escriu-nos!
En enviar confirmo que he llegit i accepto la Política de privadesa
